ELS 3 PORKETS

Els 3 porkets

Vet aquí una vegada 3 germans porkets que de garrins es van fer porks i, com tot 
animal, es feren nius per habitar-los, cases on viure. La seva mare els advertí que 
no seria fàcil, que la vida estava molt cara. Els tres porkets, però, tot i ser diferents,
eren tots tres molt valents, van decidir fer-se ells la seva casa, encara que fos difícil.

PORKETS2
El més jovenet va decidir viure al costat del riu i construir-se una casa de paques de 
palla; i va anar força ràpid:la palla la va comprar a un pagès que vivia aprop i el fang 
el va agafar del riu. En menys d'una setmana ja tenia les parets fetes, i en uns pocs 
dies més,  gràcies a uns troncs i fulles grans de la bultra es va construir la teulada. 
Havia treballat de valent, però havia valgut la pena. A les 3 setmanes ja estava a casa 
seva calent i compartint una infusió amb el seu germà mitjà. El germà li va explicar 
que ell també s'estava construint una casa de fusta a dalt d'un arbre, només li faltava 
montar una instal·lació d'aigua calenta amb el sol i acabar de construir un ventilador 
que generés electricitat.

Van passar una tarda molt agradable,  parlant sobre les energies alternatives i lo inútils 
que són les plaques solars a Lleida. El germà gran no va venir, estava massa
enfeinat construint les seves cases perquè en volia construir moltes, es veu que era 
un negoci a l'alça.

Al cap d'uns mesos van trucar a la porta de la casa de palla…

- Així que aquesta casa no té gens de formigó??
 (eren els senyors llops, vestits d’uniforme, que venien a controlar!)
PORKETS1
- Doncs no, aquesta casa està feta amb palla i fang.

- Però com vol viure en una casa de palla? Què es pensa que és un conte aixó?

- Doncs ja porto tres mesos i tot de primera, amb una mica de llenya i unes
quantes espelmes ja en tinc prou!

- Llenya!? Espelmes!? Parets de palla!?... A més, la seva casa està molt aprop del riu, 
ja té el permís de la CHE?

- Permís de qui?! No sabia que algú vivia aquí?!

-  La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre. RES! Té 15 minuts per abandonar aquesta casa. 
D’aquí una estona tornarem! 

No s'ho podia creure, l'acavaben de fer fora de casa seva... Va decidir agafar les seves 
coses i anar a veure el seu germà mitjà. Però quina sorpresa! Allà també havien arribat 
els llops. 

Per la cara que va fer el seu germà, el porket petit va entendre que també l'estaven 
fent fora. Es van posar a cridar i un dels llops va estar a punt de treure la porra, 
però finalment el porket va abaixar el cap i va començar a treure les coses de casa 
seva. Li havien dit que no podia viure a sobre un arbre i que estava obligat a estar 
connectat a la xarxa elèctrica. Els dos germans estaven emprenyats, perquè sense 
haver fet mal a ningú els havien fotut fora de casa. I a sobre havien sigut els llops, 
ells! Que tot sovint es mengen ovelles i sempre diuen que són els talps. 

Van decidir anar a la ciutat a veure els negocis del seu germà. Quina sorpresa! Només 
a l'entrada es van trobar un cartell publicitari on la cara del seu germà anunciava cases 
molt i molt grans. Després de caminar una bona estona per aquells carrers plens de 
brutícia, ciment i gent amb molta pressa, van trobar una botiga que tenia el nom del 
germà gran i van entrar-hi. 

PORKETS3
Anava molt mudat i els va explicar que es dedicava a donar diners i cases a la gent, 
que gràcies a ell hi havia aquells grans edificis. Els germans li van explicar el que 
els havia passat amb els llops i es van quedar al·lucinats: el seu germa deia que els 
llops tenien raò! Després d'explicar-los tot un discurs de persona rica i egoïsta, va 
oferir treball i un com als porkets. Els dos germans petits van veure que s'havia 
convertit en un llop.

Van seguir passejant per la ciutat i afilant la vista van poder observar com en tots els carrers hi havia pobresa, hi havia cases molt grans i pisos molt petits, a més d’haver-ne molts de buits; es marginava a les mofetes, fins i tot se les insultava. Van veure com els caçadors venien les pells d’esquirols als llops, com els ramats d’ovelles anaven de casa altreball, i del treball al supermercat, totes juntes com si fossin formigues!

La rabia dels porkets anava augmentant…  van trobar-se una revista roja i negra i en 
llegir-la van entendre les gamberrades que els banquers, especuladors i policies feien i 
que no importava la espècie d'animal que siguis, l'important són els actes, el que fas i 
deixes de fer.
Els dos porkets van fer-se amics de dos ànecs, un cavall i un cargol i convençuts de 
la grisor d'aquella ciutat van decidir donar-li una mica de color: van okupar una casa 
deshabitada al germà gran porket i van pintar-li un gran dibuix a la façana. S'ho van 
passar pipa netejant-la i arreglant-la, doncs havia de ser casa seva i volien que quedés 
ben bonica! Allà s’hi farien moltes activitats i festes on no fessin falta els diners, on 
tots els animalons puguessin dir la seva, on ajudar-se mútuament per trobar un lloc 
on viure i pel que fes falta. 


conte repartit a l'activitat del 30 de desembre 
al carrer del carme (Lleida)
 

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s